Poesia

Quan penso en poesia, el primer que em ve a la ment és la imatge d'un llibre mes abiat petit pero gruixut, amb molta lletra i molt petita.
Si que pdria dir que m'agrada, però sóc molt sel·lectiva, només m'agraden poemes concrets, i alhora, d'altres m'esgoten, em cansen, perquè em semblen molt recarregats o potser perque no els entenc.
A classe vam veure uns poemes recitats de formes molt diferents per poder observar el ventall de possibilitats que es té a l'hora de recitar poesia. Són els següents:










I després vam haver de triar un poema qualsevol, un que ens transmetes quelcom que ens agradés i recitar-lo a classe per tots els companys. Jo vaig triar La fageda d'en Jordà de Joan Maragall:

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)